CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

L’OBESITAT I LA DIABETIS

Aquest any, la Marató de TV3, està dedicada a la Diabetis i a l’Obesitat, i és que aquestes dues malalties, estan molt relacionades i tenen una gran prevalença. L’Obesitat afecta a un 23 % de la Població Espanyola ( Estudi Enrica 2008-2010 ) i la Diabetis  a un 13,8% ( Estudi Di@bet.es 2012 ). D’aquesta darrera malaltia, pensem que hi ha un 6 % que no ha estat detectada i que per tant el mateix pacient no és conscient que la pateix .

La Diabetis és una malaltia caracteritzada per un dèficit total o parcial de insulina. La insulina, secretada pel pàncrees, és la responsable de fer que el sucre, anomenat glucosa, entri als teixits i pugui ser utilitzada com a font d’energia.

De Diabetis, n’hi ha bàsicament, de 2 tipus.  La Tipus I o  Juvenil, caracteritzada per una fallida total del pàncrees i pròpia de l’edat jove. Aquests pacients es tracten habitualment amb Insulina que s’han de injectar. La Diabetis Tipus II apareix més freqüentment en l’edat adulta, es caracteritza per un dèficit parcial de insulina ( tot i que pot progressar a una manca total de insulina ), es pot tractar amb fàrmacs orals  i te una relació directe amb l’Obesitat. Sovint, és l’obesitat la que porta a la Diabetis. Així doncs, hi ha un estudi fet a Espanya ( l’Estudi Enrica 2008-2010 ) segons el qual, el 80% dels nostres diabètics, tenen sobrepès o obesitat.

Tant la diabetis com l’obesitat, s’associen a un major risc de patir, sobretot, malalties cardiovasculars com a complicacions.  Així, en el cas de la diabetis, distingim entre complicacions Microvasculars ( o de vas petit ) i Macrovasculars ( o de vas gros ). Les primeres poden afectar la retina de l’ull, el ronyó i al sistema nerviós ( conegudes com a Retinopatia, Nefropatia i Neuropatia respectivament ). Les complicacions Macrovasculars són els Infarts de Miocardi, l’ictus i la isquèmia arterial. Quan les complicacions apareixen, no es poden curar i el tractament s’intensifica encaminat a evitar-ne de noves.  

Per tant, atès el que ja hem dit,  incidint sobre l’Obesitat, podríem evitar l’aparició de la Diabetis i de les seves complicacions.

La dieta en pacients diabètics,  s’ha de fer de forma individualitzada per tal de prevenir, evitar o endarrerir les complicacions. D’altra banda, l’estudi PREDIMED, basat en la dieta mediterrània, sobretot en el consum d’oli d’oliva verge, ha demostrat reduir el risc de desenvolupar diabetis en pacients d’alt risc cardiovascular.  Per tant es tractaria d’una dieta basada en l’oli d’oliva verge, com la principal font de greixos, sumat als productes naturals i de temporada com són  verdures, hortalisses, llegums, fruita, fruits secs, peix i marisc, carns blanques i cereals integrals pel seu aport amb fibra.

La dieta ha d’anar acompanyada d’un cert grau d’activitat física i l’evidència en aquest camp ens diu que els adults diabètics han de fer un mínim d’activitat física de 150 minuts a la setmana  d’activitat física moderada/intensa, sense deixar més de dos dies seguits sense fer activitat. Quan parlem d’activitat física moderada/intensa hem de tenir en compte la freqüència cardíaca màxima(FCM), que es calcula :    220-Edat=FCM

A partir d’aquest valor, la intensitat de l’activitat física serà moderada/intensa si arribem entre el 50/70% d’aquest.

El tipus d’activitat física més recomanable dependrà de cada persona del problemes de salut associats, però la bibliografia científica ja ha pogut demostrar que estar més de 90 minuts assentats no és saludable i  que dos dies o més d’exercicis de resistència milloren el control de la glicèmia i per tant eviten complicacions associades a la diabetis.

El tabac és un altre factor perjudicial per a la salut i especialment en els diabètics, ja que augmenta el risc de patir complicacions, per això existeixen intervencions adreçades a ajudar a deixar de fumar.

Dr Xavier Carbonés

DUI Judit Noguera

Albera Salut SLP

Peralada, 23 de Novembre de 2015

CONSELLS DE SALUT BUCODENTAL

VEUS EL QUE BEUS?

                             

Què és?

L’alcohol és la droga més consumida i acceptada a la nostra societat i una de les que més problemes socials i sanitaris genera (dependència, malalties digestives, malalties cardiovasculars, lesions derivades d’accidents de trànsit, absentisme laboral, etc.).

En funció del procés d’elaboració, les begudes alcohòliques es poden classificar en dos grups:

• Begudes fermentades: s’obtenen a partir de la fermentació dels sucres que contenen algunes fruites (raïm, poma...) o cereals (com ara la civada). El vi, la sidra, el cava o la cervesa són begudes fermentades. La graduació d’aquesta mena de begudes va dels 5 als 15 graus (és a dir, contenen entre un 5% i un 15% d’alcohol pur).

• Begudes destil·lades: s’obtenen sotmetent les begudes fermentades a un procés de destil·lació. En són exemples el whisky, la ginebra, el rom... La seva graduació és força més elevada que la de les begudes fermentades i oscil·la entre els 17 i els 45 graus (dit d’una altra manera: contenen entre un 17% i un 45% d’alcohol pur).

Després de consumir begudes alcohòliques, l’alcohol ingerit s’absorbeix ràpidament a través de les parets de l’estómac i de l’intestí prim, i és transportat per la sang a la resta d’òrgans i afecta així el cervell. Factors com ara l’edat, el pes, el gènere, la quantitat i la freqüència del consum, o algunes de les seves característiques (beure en dejú o després de menjar), poden modificar la intensitat i la durada dels efectes.

Efectes

En dosis baixes, les begudes alcohòliques són estimulants i produeixen una certa eufòria i desinhibició. Malgrat aquest primer efecte, l'alcohol és una substància depressora del sistema nerviós central i consumir-lo genera somnolència i relaxació. I afecta d’una manera important l’atenció i la coordinació. Això explica per què el consum d’alcohol incrementa de manera notable el risc de patir accidents de trànsit i laborals.

Els efectes varien segons la concentració d'alcohol a la sang:
A partir de 0,5 g/l d'alcohol a la sang: estat d'eufòria i disminució dels reflexos i l'agudesa visual.
A partir d'1 g/l: estat d'embriaguesa amb pèrdua de control.
A partir de 3 g/l: estat d'apatia.
A partir dels 4-5 g/l: coma.
A partir dels 5,5 g/l: mort.

La quantitat d'alcohol que hi ha a la sang depèn de diferents factors:

1. Pes: a les persones amb poc pes, l'alcohol els afecta més.
2. Sexe: amb la mateixa quantitat, té més efecte en la dona que en l'home.
3. Velocitat amb què es beu: com més de pressa, més efecte fa.
4. Menjar: si es consumeix mentre es menja, l'alcohol triga més a passar a la sang.

Encara que prendre begudes alcohòliques no sempre comporta un risc significatiu per a la salut, hi ha casos en què el consum està totalmentcontraindicat:

• és el cas de les dones embarassades (ja que –fins i tot en quantitats petites– pot perjudicar el fetus),
• dels infants i adolescents,
• de les persones a qui el metge els ha indicat que s’abstinguin de consumir-ne (perquè pateixen malalties o segueixen tractaments mèdics per als quals està contraindicat el consum d’alcohol),
• o de les persones que han de conduir o realitzar activitats perilloses.

Riscos per a la salut

El consum excessiu i continuat de begudes alcohòliques pot provocar trastorns digestius, neurològics i cardiovasculars, entre d'altres. La cirrosi hepàtica, la pancreatitis i els càncers de llavi, de boca, de laringe, d'esòfag i de fetge són algunes de les malalties que el consum excessiu d'alcohol o determinats abusos poden causar.

A la llarga, beure excessivament pot tenir conseqüències en la salut com ara pèrdua de la gana, deficiència vitamínica, mala digestió d'aliments, problemes de pell, impotència sexual, obesitat, problemes del sistema nerviós central, pèrdua de memòria i desordres psicològics.

A més, pels mecanismes de tolerància i neuroadaptació cerebral, aquest consum pot derivar a mitjà i llarg terme en dependència de l'alcohol i la síndrome d'abstinència pot arribar a ser greu, i provocar l'anomenat delírium trèmens.

Pot augmentar el risc de tenir lesions, agreujar problemes físics, psíquics i socials, i pot perjudicar les relacions familiars i laborals.

El consum d'alcohol, a més, pot causar problemes a tercers, per això convé prestar especial atenció a les circumstàncies que augmenten el risc de tenir problemes derivats del consum d'alcohol per a la mateixa persona o per a persones de l'entorn:

• Alcohol i conducció

Legalment, es prohibeix conduir amb una concentració d'alcohol a la sang (alcoholèmia) superior a 0,5 g/l. Amb el consum de dos gots de vi o de dues cerveses en un espai de temps breu es pot superar aquest límit. Però ja amb nivells més baixos es presenta una disminució dels reflexos i una eufòria que porta a sobreestimar les pròpies facultats. A la persona que ha consumit alcohol, li sembla que condueix millor, tot i que en realitat reaccionarà amb menys rapidesa amb qualsevol imprevist.
Més informació sobre  Accidents 

• Alcohol i relacions sexuals

Quan s'ha begut és normal sentir-se més desinhibit, però alhora disminueix la percepció del risc i l'autocontrol, i això pot comportar més facilitat per mantenir relacions consentides o no i que no s'utilitzin mesures anticonceptives efectives com el preservatiu. A més, la ingesta elevada d'alcohol pot ocasionar tant en homes com en dones una disminució del desig sexual i un empitjorament de la qualitat de les relacions (dificultat per mantenir l'erecció, etc).
Més informació sobre:
- L'anticoncepció d'emergència
- Les infeccions de transmissió sexual
- La sida

• Alcohol i medicaments

El consum de begudes alcohòliques és contraindicat amb alguns medicaments. Fins i tot en petites quantitats, quan es prenen ansiolítics o fàrmacs de característiques semblant, beure alcohol pot resultar perillós. Cal seguir estrictament les recomanacions mèdiques i, en cas de dubte, consultar-ho amb el personal mèdic o farmacèutic, o llegir el prospecte.

Més informació sobre medicaments

Si beure us porta problemes o algú del vostre entorn us diu que esteu bevent massa però no podeu prescindir de l'alcohol fàcilment, això pot ser un símptoma de dependència o addicció.

Podeu consulta el vostre metge/essa, infermer/a del CAP us poden ajudar, trucar 061 CatSalut Respon o a la Línia Verda: 900 900 540

BOLETS

Com heu de collir i conservar els bolets?

• Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no els mengeu ni tampoc els agafeu.
• Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
• Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
• Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

• Consumiu-los aviat i amb moderació.
• Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Mites falsos

Les proves casolanes o les dites populars com ara l'ennegriment del gra d'all o la patata, o de les culleretes de plata, per comprovar la toxicitat dels bolets no són certes. La creença que els bolets menjats per cargols, llimacs o altres animals no són tòxics també es falsa.

Què heu de fer en cas de sospita per intoxicació?

Aneu immediatament al centre mèdic més proper si, després d'haver-los menjat, presenteu símptomes digestius o nerviosos i, porteu-hi, si podeu, restes dels bolets ingerits.

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA CARCINOGENICITAT DEL CONSUM DE CARN VERMELLA I PROCESSADA

Preguntes i respostes sobre la carcinogenicitat del consum de carn vermella i de carn processada

Font: Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer. Organització Mundial de la Salut


P. Què es considera carn vermella?

R. Carn vermella és tota la carn muscular dels mamífers, incloent carn de bou, vaca, vedella, porc, be, cavall i cabra.

P: Què es considera carn processada?
R. La carn processada es refereix a la carn que ha estat transformada a través de la salaó, la curació, la fermentació, el fumatge o altres processos per millorar-ne el sabor o la conservació. La majoria de les carns processades contenen carn de porc, vaca o carn de bou, però també poden contenir altres carns vermelles, aus, menuts o subproductes carnis com la sang.
Exemples de carns processades inclouen frankfurts (entrepà de salsitxa de Frankfurt), pernil, salsitxes, carn en conserva (corned beef) i cecina o carn seca, així com carn en llauna i les preparacions i salses a base de carn.

P. Per què la IARC va triar per avaluar la carn vermella i la carn processada?

R. Un comitè assessor internacional que es va reunir el 2014 va recomanar que la carn vermella i la carn processada fossin considerades d'alta prioritat per a la seva avaluació pel Programa de monografies de la IARC. Aquesta recomanació es va basar en estudis epidemiològics que suggerien que els petits augments en el risc de diversos tipus de càncer podien estar associats amb un alt consum de carn vermella o de carn processada. Encara que aquests riscos són petits, per a la salut pública podrien ser importants ja que moltes persones al món mengen carn i el seu consum està augmentant als països d'ingressos baixos i mitjans. Malgrat que algunes agències de salut ja recomanen limitar la ingesta de carn, aquestes recomanacions estan dirigides principalment a reduir el risc d'altres malalties. Tenint en compte aquestes consideracions, és important per a la IARC proporcionar evidència científica autoritzada sobre els riscos de càncer associats amb el consum de carn vermella i de carn processada.

P. Els mètodes per cuinar la carn modifiquen el risc?

R. Els mètodes de cocció a alta temperatura generen compostos que poden contribuir al risc cancerigen, però el seu paper no se sap encara plenament quin és.

P. Quins són els mètodes més segurs per cuinar la carn (per exemple, saltar-la, bullir-la, rostir-la a la graella o barbacoa)?

R. El fet de cuinar a altes temperatures o amb el menjar en contacte directe amb una flama o una superfície calenta, com la barbacoa o la paella, incrementa la presència de certs tipus d’elements químics cancerígens (com els hidrocarburs aromàtics policíclics i les amines aromàtiques heterocícliques). Tanmateix, no hi havia suficients dades perquè
el Grup de Treball de la IARC arribés a una conclusió sobre si la manera en la qual la carn es cuina afecta el risc de càncer.

P. Menjar la carn crua és més segur?

R. No hi havia dades per abordar aquesta pregunta en relació amb el risc de càncer. Tanmateix, s’ha de tenir en compte la pregunta separada sobre el risc d'infecció pel consum de carn crua.

P. La carn vermella s’ha classificat com a Grup 2A, probablement cancerígena per als éssers humans. Què significa això?

R. En el cas de la carn vermella, la classificació es basa en una evidència limitada procedent d'estudis epidemiològics que mostren una associació positiva entre el consum de carn vermella i el desenvolupament de càncer colorectal, així com una forta evidència mecanicista.
L'evidència limitada significa que s'ha observat una associació positiva entre l'exposició a l'agent i el càncer, però que no es poden descartar altres explicacions per a les observacions (això es denomina tècnicament biaix o confusió).

P. La carn processada va ser classificada com a Grup 1, cancerígena per als éssers humans. Què significa això?

R. Aquesta categoria s'utilitza quan hi ha evidència suficient de carcinogenicitat en humans. En altres paraules, hi ha proves convincents que l'agent causa càncer. L'avaluació es basa generalment en estudis epidemiològics que mostren el desenvolupament de càncer en humans que hi han estat exposats.
En el cas de la carn processada, aquesta classificació està basada en una evidència suficient a partir d'estudis epidemiològics que mostren que el consum de carn processada provoca càncer colorectal.

P. La carn processada va ser classificada com a carcinògena per als humans (Grup 1). El consum de tabac i l'amiant són també classificats com a cancerígens per als humans (Grup 1). Vol dir que el consum de carn processada és tan cancerigen com el consum de tabac i l'amiant?

R. No, s'ha classificat la carn processada en la mateixa categoria que les causes de càncer, com el consum de tabac i l'amiant (IARC Grup 1, carcinogen per als humans), però això no vol dir que siguin igual de perillosos. Les classificacions de la IARC descriuen més la força de l'evidència científica sobre un agent de ser una causa de càncer que l’avaluació del seu nivell de risc.

P. Quins tipus de càncer estan relacionats o associats amb el consum de carn vermella?
R. L'evidència més forta, tot i que encara limitada, d'associació amb el consum de carn vermella és per al càncer colorectal. També hi ha evidència de relació amb càncer de pàncrees i càncer de pròstata.
P. Quins tipus de càncer estan relacionats o associats amb el consum de carn processada?
R. El Grup de Treball de la IARC va concloure que el consum de carn processada causa càncer colorectal. També es va veure una associació amb el càncer d'estómac, però l'evidència no és concloent.

P. Quants casos de càncer anuals poden atribuir-se al consum de carn processada i de carn vermella?

R. D'acord amb les estimacions més recents del Projecte sobre la Càrrega Global de Malaltia, una organització d'investigació acadèmica independent, prop de 34.000 morts per càncer a l'any a tot el món són atribuïbles a dietes riques en carn processada.
Menjar carn vermella encara no s'ha establert com una causa de càncer. Tanmateix, si es demostrés que les associacions reportades són causals, el Projecte sobre la Càrrega Global de Malaltia ha estimat que les dietes riques en carns vermelles podrien ser responsables de 50.000 morts per càncer a l'any a tot el món.
Aquestes xifres contrasten amb prop d'1 milió de morts per càncer a l'any a tot el món atribuïbles al consum de tabac, les 600.000 a l’any a causa del consum d'alcohol i les més de 200.000 morts anuals vinculades amb la contaminació de l'aire.

P. Es pot quantificar el risc de menjar carn vermella i carn processada?
R. En els estudis revisats, el consum de carn processada es va associar amb petits augments en el risc de càncer. En aquests estudis, el risc generalment va augmentar amb la quantitat de carn consumida. Una anàlisi de les dades de 10 estudis estima que cada porció de 50 grams de carn processada consumida diàriament fa augmentar el risc de càncer colorectal en aproximadament un 18%.
El risc de càncer relacionat amb el consum de carn vermella és més difícil d'estimar ja que l'evidència que causi càncer no és tan forta. Tanmateix, si es demostrés que l'associació de la carn vermella i el càncer colorectal és causal, les dades dels mateixos estudis suggereixen que el risc de càncer colorectal podria augmentar en un 17% per cada porció de 100 grams de carn vermella consumida diàriament.

P: És més alt el risc en els nens, en els adults grans, en les dones o en els homes? Hi ha algunes persones amb més risc?
R. La informació disponible no va permetre obtenir conclusions sobre si els riscos difereixen entre els diferents grups de persones.

P: Què passa amb les persones que han tingut càncer de còlon? Haurien de deixar de consumir carn vermella?
R. La informació disponible no va permetre obtenir conclusions sobre els riscos per a les persones que ja han tingut càncer.

P. He de deixar de menjar carn?
R. Se sap que menjar carn té beneficis per a la salut. Moltes de les recomanacions nacionals de salut aconsellen a les persones limitar el consum de carn processada i carn vermella, que està vinculat a un risc més alt de mort per malalties del cor, diabetis i altres malalties.

P. Quanta carn es pot menjar amb seguretat?
R. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida, però les dades disponibles per a l'avaluació no van permetre concloure si existeix un llindar segur.

P. Què fa que la carn vermella i la carn processada augmentin el risc de càncer?
R. La carn es compon de diversos components, com el ferro hem. La carn també pot contenir substàncies químiques que es formen durant el processament de la carn o la seva cocció. Per exemple, entre els productes químics cancerígens que es formen durant el processament de la carn s'inclouen compostos del tipus N-nitrós i hidrocarburs aromàtics policíclics. La cocció de la carn vermella o carn processada també produeix amines aromàtiques heterocícliques, així com altres productes químics incloent hidrocarburs aromàtics policíclics, que també es troben en altres aliments i en la contaminació de l'aire. Alguns d'aquests productes químics són carcinògens coneguts o sospitosos, però malgrat aquest coneixement encara no se sap completament com s'incrementa el risc de càncer amb la carn vermella o la carn processada.

P. Es pot comparar el risc de menjar carn vermella amb el risc de menjar carn processada?
R. S'han estimat riscos similars per a una porció típica, que de mitjana és més petita per a la carn processada que per a la carn vermella. Tanmateix, el consum de carn vermella no s'ha establert com una causa de càncer.

P. Quina és la recomanació de salut de l'OMS per prevenir el risc de càncer associat amb el consum de carn vermella i carn processada?

R. LA IARC és una organització d'investigació que avalua l'evidència disponible sobre les causes del càncer, però com a tal no fa recomanacions de salut. Els governs nacionals i l'OMS són els responsables d'elaborar les directrius nutricionals. Aquesta avaluació de la IARC reforça la recomanació de 2002 de l'OMS en el sentit que les persones que mengen carn han de moderar el consum de carn processada per reduir el risc de càncer colorectal. Algunes altres directrius sobre la dieta també recomanen limitar el consum de carn vermella o carn processada, però aquestes se centren principalment en la reducció de la ingesta de greix i sodi, que són factors de risc per a les malalties cardiovasculars i l'obesitat. Les persones que estan preocupades pel càncer podrien considerar reduir el consum de carn vermella o carn processada fins que es desenvolupin directrius actualitzades relacionades específicament amb el càncer.

P. S’ha de menjar només pollastre i peix?
R. Els riscos de càncer associats amb el consum d'aus de corral i el peix no han estat avaluats.

P. Hauríem de ser vegetarians?
R. Les dietes vegetarianes i les dietes que inclouen carn tenen diferents avantatges i desavantatges per a la salut. Tanmateix, aquesta avaluació no compara directament els riscos de salut en les persones vegetarianes i en les que consumeixen carn. Aquest tipus de comparació és difícil a causa que aquests grups poden ser diferents en altres aspectes a més del relacionat amb el seu consum de carn.

P. Hi ha un tipus de carn vermella que sigui més segur?
R. Alguns estudis han investigat els riscos de càncer associats als diferents tipus de carn vermella, com la carn de vaca, bou i porc, i amb diferents tipus de carns processades, com el pernil i les salsitxes. Tanmateix, no hi ha prou informació per dir si els riscos més alts o més baixos del càncer estan relacionats amb menjar algun tipus de carn vermella o de carn processada en particular.

P. Podria el mètode de conservació influir en el risc (per exemple, la salaó, la congelació o la irradiació)?
R. Els diferents mètodes de conservació podrien donar lloc a la formació de carcinògens (per exemple, compostos de N-nitrós), però es desconeix si això contribueix al risc de càncer i en quina mesura.

P. Quants estudis es van avaluar?
R. El Grup de Treball de la IARC va considerar més de 800 estudis diferents sobre el càncer en els éssers humans (alguns estudis van proporcionar dades sobre els dos tipus de carn; en total més de 700 estudis epidemiològics van proporcionar dades sobre la carn vermella i més de 400 sobre la carn processada).

P. Quants experts van participar en l'avaluació?
R. El Grup de Treball de la IARC estava format per 22 experts procedents de 10 països (llista de participants).

P. Quines accions considera que han d'adoptar els governs en funció d'aquests resultats?
R. LA IARC és una organització d'investigació que avalua l'evidència sobre les causes del càncer, però com a tal no fa recomanacions de salut. Tanmateix, les monografies de la IARC s'utilitzen sovint com a base per establir les polítiques nacionals i internacionals, les directrius i les recomanacions per minimitzar els riscos de càncer. Els governs poden decidir incloure aquesta nova informació sobre el perill de càncer de la carn processada en el context d'altres riscos i beneficis per a la salut quan actualitzin les seves recomanacions dietètiques.

RESUM CARTA DRETS I DEURES

CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

TRANSTORN DE DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH)

El TDAH és el trastorn del comportament de base neurobiològica i de caràcter hereditari més freqüent. Afecta del 3- 7% de la població en edat escolar. En el 50% dels casos la simptomatologia persisteix fins a l’edat adulta.

Els nens que manifesten aquesta problemàtica poden presentar  tres nuclis de símptomes: ·      Dèficit d’atenció: no presta atenció als detalls o té errors per oblit en les tasques escolars o altres activitats, té dificultats per mantenir l’atenció en tasques o en activitats lúdiques, sovint sembla no escoltar quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no finalitza tasques escolars o encàrrecs, dificultats per organitzar- se i adquirir hàbits, sol evitar tasques que requereixen un esforç mental sostingut, sovint perd objectes necessaris, es distreu fàcilment per estímuls irrellevants. ·      Hiperactivitat: abandona el seient a la classe o en altres situacions en que s’espera que es mantingui assegut, sol córrer o saltar excessivament en situacions en que és inapropiat fer-ho, té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci, sovint parla en excés. ·          Impulsivitat: sol precipitar-se amb respostes abans d’ haver sigut completades les preguntes, té   dificultats per guardar el seu torn, interromp o s’introdueix en les activitats dels altres.     Aquesta simptomatologia s’identificarà com un trastorn quan els comportaments que se’n derivin,       s’observin amb major freqüència/intensitat que en d’altres nens de la seva mateixa edat i quan           interfereixin en la vida familiar i en el rendiment escolar.      S’ha de tenir en conte que el trastorn es manifesta de manera diferent segons l’edat i que no tots     els nens presentaran la mateixa simptomatologia. Es tracta d’un grup de nens molt heterogenis.  La gran majoria dels nens amb TDAH presentaran un trastorn associat. Al volant del 10- 25% tindran algun trastorn d’aprenentatge escolar. En el 40- 60% dels nens es pot donar simptomatologia pròpia del trastorn oposicionista- desafiant. En un 25% dels casos pot presentar símptomes d’ansietat o depressió.  De tot això se’n deriva la importància de fer un diagnòstic i abordatge precoç. El tractament més indicat serà multidisciplinar:     Tractament cognitiu-conductual dirigit a pares, professors i nens:    Informació sobre el trastorn.    Estratègies de maneig de la conducta per part de pares i mestres.     Estratègies d’ autocontrol i d’ habilitats socials per el propi nen.     Tractament farmacològic.     Tractament psicopedagògic                                                                                  Equip de pediatria d'Albera Salut                                                                                        Hospital Sant Joan de Dèu

L' IMPATIGEN

L’impetigen és una de les infeccions cutànies més freqüents a la població infantil, es manifesta amb flictenes.

Aquesta infecció cutània és contagiosa i superficial i la causa una d’aquestes dues especies de bactèries : stapphylococcus aureus o staphylococcus pyogenes.

Afecta a nens en edat escolar i preescolar. El nens són més proclius a desenvolupar impetigen quan ja tenen la pell irritada per altres problemes cutanis com l’èczema, la urticària, les picades d’insecte, els talls o les rascades ocasionades per traumatismes sense importància.

Uns bons hàbits higiènics poden ajudar a prevenir el impetigen que es sol desenvolupar quan  una ulcera o erupció es rasca repetidament ( per exemple una urticària es pot infectar i acabar evolucionant a impetigen).

Els metges ho solen diagnosticar basant-se en el aspecte de l’erupció, encara que en algunes ocasions necessiten extreure una mostra del fluid procedent dels flictenes.  L’impetigen es tracta amb pomada antibiòtica o bé amb antibiòtics via oral.

Sol afectar la pell de qualsevol part del cos, encara que el més freqüent sigui en el nas, a la boca, mans, avantbraços i en els nens més petits a l’àrea coberta pel bolquer.

L’ impetigen pot provocar picors i en els nens es pot estendre cap a altres part del cos, al rascar-se i tocar-se.

Quan afecta a zones de pell reduïdes es tracta amb pomada antibiòtica local però si la infecció afectada  s’ha estès a moltes altres parts del cos cal receptar antibiòtic.

Per evitar que l’ impetigen s’entengui a altres zones del cos es probable que l’equip de pediatria recomani cobrir-lo.

Per a prevenir-lo s’aconsella rentar-se les mans amb regularitat i tenir molt de compte amb les zones de pell lesionades així com les afectades per talls, lesions, picades d’insectes i erupcions. Cal mantenir totes aquestes zones ben netes.

  

Equip de pediatria d’Albera Salut

KidsHealt – Hospital Sant Joan de Déu

                       

LES REBEQUERIES EN EL NEN ( Informació extreta de l'Hospital Sant Joan de Déu)

CONSELL ODONTOLOGIA BUCODENTAL

COM EVITAR EL RISC EN ELS NENS PER LES ONADES DE CALOR I LES TEMPERATURES EXTREMES?

Ja ha arribat l’estiu i amb ella la calor i el sol! És ara quan hem d'augmentar la protecció dels nens, sobretot en plena onada de calor. La deshidratació, l'esgotament, les rampes o la insolació són alguns problemes que poden patir, però els pots evitar d’una manera ben fàcil.

En aquesta època es quan la temperatura és més alta,  i per tant, cal extremar la precaució i protegir els més petits, ja que ells són més sensibles i vulnerables en comparació als adults.

Et donem uns consells de prevenció per que  els tinguis en compte:

1.Mantingues el teu fill fresc

·        Vesteix-lo amb roba ampla, de cotó o fil,  lleugera i de colors clars.

·        Procura que el nen s’estigui a llocs frescos, si és possible amb aire condicionat a  una temeperatura de 24ºC aprox.

·        Planifica amb més temps de l'habitual per què el nen descansi o faci la migdiada,  ja que la calor pot provocar que se senti més cansat.

·        Mai no deixis un nen dins d'un vehicle, especialment a l'estiu, ja que la  temperatura dins d'un cotxe pot ser molt més alta que a l'exterior i fins i tot arribar  a provocar-li la mort.

2.     Mantingues el teu fill hidratat

·        Ofereix-li aigua regularment. Quan no repostem tota l'aigua que perd el nostre  cos (uns 2,5 o 3 litres al dia), comença el procés de deshidratació, molt perillós.

·        Si el nen té més edat, explica-li per què ha de beure aigua de tant en tant, fins i tot  si no té set.

·        Si el nen té calor, banya’l o ruixa’l amb aigua fresca, vàries vgades al dia, no cal  sabó.

·        Introdueix aliments refrescants a la dieta, per exemple sopa i crema de  verdures o gelats, polos i granissats de fruita natural o fruita amb alt contingut  aquós: sindries, meló, etc.

3.     Mantingueu-vos informats

·    Pareu atenció a les prediccions del temps i planegeu activitats fora de casa, evitant sortir durant les hores del migdia, quan la calor és més intensa.

·        No t'oblidis dels efectes negatius que l'exposició al sol pot tenir a la pell dels  més petits. Protegeix-la sempre amb crema solar, vàries vegades al dia i  sobretot si entren i surten de l’aigua o suen molt.

Per saber si el vostre fill  està patint un cop de calor o bé se es esgotament, cal que sàpigues que has de fer en cada cas:  

Si és: Esgotament pel calor, trobaràs:

·         Suor excessiva

·         Debilitat

·         Pell freda, pàl•lida i humida

·         Pols accelerat i dèbil

·         Nàusees o vòmits

·         Desmai 

Què s’ha de fer?
·         Trasllada’l a un lloc més fresc
          Estira el nen i afluixa-li la roba 
·         Aplica draps frescs i humits per la major part del seu cos 
·         Ofereix-li aigua

·         Si el nen ha vomitat i els símptomes continuen, demana atenció mèdica de manera inmediata

Si és: Cop de calor, tindrà:

·         Temperatura corporal elevada (+39ºC)

·         Pell calenta, vermella i seca, o al contrari molt humida.

·         Pols accelerat i fort 

·         Possible pèrdua del coneixement

 Què s’ha de fer?

·         Trucra al 112, es tracta d’una emergencia!

·         Trasllada el nen a un lloc més fresc

·         Redueix la temperatura del cos del nen amb draps freds o fins i tot amb un bany

·         Si el nen està inconscient no li donis líquids ni aliments.

BON ESTIU!!

Fonts:

-          Equip de Pediatria de l’ABS de Peralada

-          Healthy Children - Hospital Sant Joan de Déu