PICADES D'INSECTE: PREVENCIÓ I TRACTAMENT

                            

Us donem uns quants consells de prevenció:

1) En llocs tancats es poden emprar difusors elèctrics que alliberen substàncies actives (piretrines o derivats). Cal no confondre'ls amb els aparells que produeixen ultrasons, els quals no han demostrat cap eficàcia com a repel·lents d'insectes. Existeix també el sistema de combustió de substàncies, en general espirals de resines amb piretrines. Cal tenir molta cura de mantenir-les en un lloc no accessible per als petits.
Les piretrines també s'usen en forma de polvoritzadors que poden aplicar-se sobre la roba o els teixits de la casa, però mai sobre la pell.

2) Si volem evitar les picades a l'exterior, és preferible protegir la major superfície possible de la pell del nen amb roba. Les locions, aerosols o cremes que poden aplicar sobre la pell, i l'eficàcia està demostrada, tenen en la seva composició substàncies com la dietiltoluamida DEET o altres amides, èters o alcohols. Cal evitar la seva administració en ferides, prop de les mucoses o orificis facials, i en les mans dels nens perquè poden portar-les a la boca. En cap cas deixarem que els nens s'apliquin els repel·lents ells sols.
És important llegir el prospecte dels productes, ja que allà ens indicarà si és apte per a nens o nadons, segons el seu principi actiu o la seva concentració. En general, els repel·lents químics no estan permesos en menors de dos mesos. En aquests casos les locions elaborades a base de substàncies més naturals com la citronella o l'eucaliptus, poden ser una alternativa vàlida, encara que la seva eficàcia sigui més dubtosa.

Consulteu, en qualsevol cas, sempre al vostre metge o farmacèutic, i fugiu dels consells dels profans, ja que un producte estigui fet a base de plantes no l'eximeix de riscos.

En els últims anys s'han posat de moda els pegats i les polseres antimosquits. La seva eficàcia no està demostrada (no sembla que el seu abast sigui major d'uns pocs centímetres), i a més tampoc es coneixen bé els riscos.

3) En cas de viatge a certes zones exòtiques (Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud ..) pot ser necessari realitzar alguna prevenció especial per a les malalties transmissibles de la zona (malària, malaltia de la son ...). Consulti la seva agència de viatges o al seu centre de salut.

Com podeu tractar les picades en els nens?

Es recomana en tots els casos mantenir una correcta higiene de la pell i de les ungles per evitar la sobreinfecció.
Si els símptomes són lleus i el nen no es grata, no sol ser necessari fer cap tractament.
En cas de picor pot administrar una loció antipruriginosa (calamina, mentol o càmfora) aplicant-la sovint per evitar rascar. Convé evitar les prescripcions farmacèutiques amb antihistamínics tòpics pel conegut risc de desenvolupar al·lèrgies.

Si la picor és molt intensa, les lesions presenten molta inflamació, o han aparegut butllofes i / o crostes ha de ser un metge o un farmacèutic el que valori la necessitat de prescriure tractament.

Els antihistamínics orals són molt eficaços contra la picor.

Les lesions es tractaran amb corticoides tòpics, associats o no a antibiòtics si es sospita infecció sempre sota prescripció mèdica.

Casos especials

Quan hi ha fibló o una paparra adherida: És preferible que un metge s'asseguri que l'extracció és completa. Després caldrà desinfectar la zona i aplicar corticoide si s'ha produït molta inflamació.
Quan hi ha molta crosta: Aplicar antibiòtic sobre la picada evita la infecció. Cal assegurar-se que la vacunació antitetànica és correcta.
En cas d'al·lèrgia coneguda a vespes o abelles: el seu metge li informarà de la medicació que ha de portar amb si (“kit d'emergència "amb adrenalina) per, en cas de picada, administrar de manera preventiva per evitar el risc de " xoc anafilàctic".

Conclusions

-  Els nens són especialment vulnerables a les picades.

-  Les al·lèrgies a les picades poden desencadenar quadres d'extrema gravetat-

-  Les picades poden transmetre malalties.

-  Cal tenir en compte l'edat del nen a l'hora de triar un repel·lent.

-  No administri al nen medicaments per a les picades sense consultar el pediatre.

-  En casos de picades persistents o símptomes estranys convé consultar sempre al metge

NOTA:Informació extreta del Hospital Sant Joan de Déu.